Spanair RIP

Al món de l'aviació hi ha una dita que afirma que si un es vol fer milionari amb una companyia, abans ha de ser multimilionari. Que vol dir això? Doncs que s'ha d'assumir que només hi perdrà diners i això és el que ha passat amb Spanair. És trist, molt trist, però és així. Això de les grans companyies "de bandera", representants d'un país, ja ha passat a la història, una era que va acabar fa temps i on els estats feien acte de presència al món amb els avions com ambaixadors permanents. Companyies que eren una prolongació de l'administració i un forat per on s'escolaven subvencions de tota mena. Les grans fallides i reestructuracions de les línies aèries varen arribar quan les normes de la lliure empresa van envair el món aeronàutic i els monopolis varen passar a la història. Ja fa anys, el "low cost" ha globalitzat el fet aeronàutic i les grans companyies vinculades a les nacionalitats han passat a segon terme. Per això, quan la Generalitat, el govern tripartit, va inflar a subvencions una línia aèria va cometre, a més d'una il·legalitat, una irresponsabilitat terrible amb els diners públics i va voler omplir de contingut polític el mantenir volant una companyia en fallida amb l'esperança que fossin els àrabs qui salvessin l'empresa.

Això passa per anar de nou ric. Escòcia s'independitzarà i el seu govern no haurà fet un ridícul tan gran com el d'aquí. Ni companyies d'aviació pretesament nacionals ni actuacions cara a l'exterior quan no s'és més que una regió, una autonomia o com és vulgui dir al nostre país.

No seria descartable que en la fallida d'Spanair hi hagués la llarguíssima ombra d'Ibèria. És conegut que l'antiga companyia de bandera espanyola vol mantenir el monopoli aeronàutic a l'estat, en aquest sentit ja s'ha cruspit Vueling i ara crearà una filial de baix cost que, no seria d'estranyar, ocupés els forats que deixa Spanair a El Prat. Un aeroport, per cert, que amb la fallida de l'esmentada companyia i el seu somni de fer vols intercontinentals passarà a ser el servidor de Barajas, l'ideal d'Iberia. I per ser més mal pensat encara, és curiós que el govern espanyol hagi fet un pas enrere en la privatització de l'aeroport de Barcelona la mateixa setmana en que Spanair tanca, alguna cosa fa olor a socarrim.

Spanair era el símbol de la grandiloqüència del tripartit, del Carod i companyia que anaven a Alguaire en avió de línia, tot un símbol del malbaratament i el poc seny. El tancament de la companyia és terrible pels grandíssims professionals de l'aviació que han anat al carrer però esdevé una lliçó que hem d'aprendre si volem fer les cosses bé.