Això té pinta d'acabar com Grècia... i si no, temps al temps -o al poc
temps-. Un cop finalitzat el rigorós hivern que hem gaudit, amb les
primeres calorades i els continus "ajustos" econòmics de l'administració, la cosa
acabarà per esclatar i les imatges d'aldarulls que creiem impossibles de
veure al nostre país, als carrers de les nostres ciutats, esdevindran
realitat. De fet, la cosa ja ha començat, ahir en vàrem ser testimonis i vàrem gaudir un primer tast.
No és pessimisme, és la sensació que fa observar la realitat. No és normal veure tanta gent en edat de treballar caminant pels carrers, acompanyant la dona -també aturada- a comprar al súper o vagant sense rumb. I parlant de supermercats, un motiu per reforçar la teoria que això va fatal és veure com augmenta la cotització en borsa del rei del low cost alimentari, la cadena DIA. La gent no s'està per hòsties i esgarrapa quartos d'allà on pot. Enhorabona per aquesta empresa. Almenys van bé.
Qui aguanta tot això? Qui alimenta aquells que ja no perceben cap subsidi? La família extensa. És, en molts casos, gràcies als milers de jubilats que cobren la seva jubilació que famílies senceres poden subsistir. El món a l'inrevés, els joves sense treballar i els vells patint per tirar la família endavant, com si les seves pensions fossin generoses. De moment, ells, els jubilats, són cada cop més, la base d'aquest precari equilibri social, són els veritables serveis socials. Qui ho havia de dir.
El PIB del país s'ensorra; és a dir, la seva riquesa, la seva productivitat. Les empreses tanquen, les administracions no reben ingressos procedents dels impostos i no s'hi veu cap manera de trencar aquest cercle viciós. L'única solució és ajustar o retallar el més fàcil que és la mateixa administració, però ni així. La qüestió és que no s'hi genera valor. El totxo va ser el motor de l'economia. Com deia un expert, es volia crear riquesa amb una cosa tan primitiva com construir cases. Molts d'aquests aturats que vaguen pel carrer procedeixen del sector de la construcció, gent de baixa formació i sense preparació. Víctimes, en molts casos, innocents d'aquella tradició tan hispànica del "que inventen ellos" que ha fet que s'instal·li en moltes llars el conformisme i les poques ganes d'estudiar. Qui no ha vist com a l'amic del barri que estudiava informàtica o "telecos" se'l criticava i molts que ja treballaven a l'obra se'n fotien del pobre estudiant. Al final s'han pagat les conseqüències del poc amor a l'estudi, a l'orgull de no voler aprendre idiomes al·legant que l'espanyol és parlat per centenars de milions de persones i que no cal aprendre anglès. S'ha sobrevalorat tot un seguit d'actituds que premiaven a aquell que podia viure sense treballar o a base de subsidis i això, cal recordar-ho, és una xacra instal·lada en moltes famílies.
No és pessimisme, és la sensació que fa observar la realitat. No és normal veure tanta gent en edat de treballar caminant pels carrers, acompanyant la dona -també aturada- a comprar al súper o vagant sense rumb. I parlant de supermercats, un motiu per reforçar la teoria que això va fatal és veure com augmenta la cotització en borsa del rei del low cost alimentari, la cadena DIA. La gent no s'està per hòsties i esgarrapa quartos d'allà on pot. Enhorabona per aquesta empresa. Almenys van bé.
Qui aguanta tot això? Qui alimenta aquells que ja no perceben cap subsidi? La família extensa. És, en molts casos, gràcies als milers de jubilats que cobren la seva jubilació que famílies senceres poden subsistir. El món a l'inrevés, els joves sense treballar i els vells patint per tirar la família endavant, com si les seves pensions fossin generoses. De moment, ells, els jubilats, són cada cop més, la base d'aquest precari equilibri social, són els veritables serveis socials. Qui ho havia de dir.
El PIB del país s'ensorra; és a dir, la seva riquesa, la seva productivitat. Les empreses tanquen, les administracions no reben ingressos procedents dels impostos i no s'hi veu cap manera de trencar aquest cercle viciós. L'única solució és ajustar o retallar el més fàcil que és la mateixa administració, però ni així. La qüestió és que no s'hi genera valor. El totxo va ser el motor de l'economia. Com deia un expert, es volia crear riquesa amb una cosa tan primitiva com construir cases. Molts d'aquests aturats que vaguen pel carrer procedeixen del sector de la construcció, gent de baixa formació i sense preparació. Víctimes, en molts casos, innocents d'aquella tradició tan hispànica del "que inventen ellos" que ha fet que s'instal·li en moltes llars el conformisme i les poques ganes d'estudiar. Qui no ha vist com a l'amic del barri que estudiava informàtica o "telecos" se'l criticava i molts que ja treballaven a l'obra se'n fotien del pobre estudiant. Al final s'han pagat les conseqüències del poc amor a l'estudi, a l'orgull de no voler aprendre idiomes al·legant que l'espanyol és parlat per centenars de milions de persones i que no cal aprendre anglès. S'ha sobrevalorat tot un seguit d'actituds que premiaven a aquell que podia viure sense treballar o a base de subsidis i això, cal recordar-ho, és una xacra instal·lada en moltes famílies.
Aquesta situació genera un brou de cultiu perquè els més radicals trobin justificació en el que anomenen "violència social" i que aquesta acabi per esclatar... temps al temps, això serà Grècia.
3 comentaris:
Exacte, aquells que no havien estudiat i es muntaven la seva empresa de finestres d'alumini o es dedicaven a pintar o a qualsevol altra professió poc qualificada se'n fotien dels qui estudiant com a imbècils cobràvem menys que ells. La crisis és una putada, però ha col.locat cadascú al seu lloc. I sí, això acabarà com Grecia si no li posem remei. Però veient sindicats, manifestacions pertot i xusma pertot, no crec que se solucioni....saludus
La piràmide de Maslow està generalment acceptada. Si comencem a tocar la base tenim aldarulls. No fan falta radicals, aquests actuen en nivells més superiors. A més està l'actitud de les forces financeres/polítiques que treuen el pis a la gent que no té feina però poden prestar a un 1% més de 500.000 milions d'euros als bancs perquè comprin deute sobirà a un 5%. No posa de mala llet siguis o no radical?
El tema dels préstecs a l'1% fa una mica de pudor, és una operació d'aquelles d'enginyeria financera i sí, posa de molta mala llet...
Publica un comentari